Com visc els conflictes?

Sovint, es té integrat el conflicte com una vivència negativa que cal evitar, i el motiu és perquè a vegades no tenim les eines per a saber encarar-los i s'acaben resolent de forma injusta o no satisfactòria per ambdues parts.

El conflicte, en canvi, pot ser una oportunitat de canvi i aprenentatge i millora de les nostres relacions. Ara bé, abordar-lo, requereix energia, temps i habilitats personals.

El conflicte es dóna quan hi ha dues o més parts que tenen interessos diferents i incompatibles entre ells, i quan intentem resoldre'ls en termes de guanyar i perdre. A l'hora de solucionar-lo puc prendre diferents actituds:

• Competint (jo guanyo-tu perds): l'objectiu és aconseguir el que jo desitjo sense tenir en compte les necessitats de l'altre
• Acomodant-me (tu guanyes –jo perdo): l'objectiu és evitar tensions i per això deixo que siguis tu qui aconsegueixis el que desitges, renunciant a les meves necessitats.
• Evadint-me (jo perdo- tu perds): quan no encarem el conflicte, i fem veure que no existeix. Aquí tots dos perdem perquè si el neguem no es soluciona en benefici de ningú
• Col·laborant (tu guanyes- jo guanyo): aquí totes dues parts tenen en compte les necessitats mútues i procuren buscar la solució que tingui en compte a tothom. Aquesta actitud, requereix bona disposició, respecte cap a un, cap a l'altre, habilitats d'escolta i comunicació, empatia, habilitat de negociar, gestió de la frustració… i és ideal sempre que sigui possible, perquè no només té en compte l'assoliment dels objectius, sinó que també cuida la relació i el vincle.

A l'hora d'abordar els conflictes és important que cadascú puguem responsabilitzar-nos de la part que hi tenim, i també que entre tots puguem observar el context en el que es dóna, les causes que el desencadenen i el procés que seguim a l'hora d'afrontar-lo. Això ens permetrà observar patrons de relació que repetim i que no ens funcionen, i ens donarà la oportunitat d'entrenar-ne d'altres de més funcionals, que ens facin sentir millor a tots.