ELS PARES I LES DROGUES
ELS PARES I LES DROGUES
La tasca dels pares en el tema de drogues... quina feinada!
Els pares són els responsables de tot el que passi als seus fills? Sempre que es parla de drogues es parla del paper dels pares. Però, realment aquest és tan trascendental? Són els “culpables” dels problemes dels joves? Qui ens ensenya a fer de pares?
Doncs a totes aquestes preguntes hi ha resposta!
El paper dels pares és fonamental en l’educació dels fills. No sempre els pares podrem evitar que els adolescents provin les drogues, per ganes d’experimentar o per la influència del grup. El nostre suport els pot proporcionar recursos per resistir millor la pressió de l’entorn.
No s’ha d’esperar l’adolescència. Mentre els fills són preadolescents és més fàcil proporcionar consells i explicacions sobre les drogues. L’aprenentatge dels valors ha de ser progressiu.
Ningú no farà la nostra feina. No podem pensar que ja són grans o que s’encarregarà l’escola, d’explicar-los què són les drogues. Hem d’assumir la nostra responsabilitat i estar al seu costat.
I per últim, hem de ser coherents. Les nostres paraules perden sovint molt valor per als nostres fills si no s’acompanyen d’una conducta coherent. Sovint això és més important que els consells i les recomanacions.
Així doncs, la tasca dels pares passa per la comunicació, la confiança i la disposició per acompanyar-los a aconseguir l’autonomia i la responsabilitat. Seran ells qui decidiran sobre les seves conductes però amb una “bona base” tot serà més senzill.
Els pares són els responsables de tot el que passi als seus fills? Sempre que es parla de drogues es parla del paper dels pares. Però, realment aquest és tan trascendental? Són els “culpables” dels problemes dels joves? Qui ens ensenya a fer de pares?
Doncs a totes aquestes preguntes hi ha resposta!
El paper dels pares és fonamental en l’educació dels fills. No sempre els pares podrem evitar que els adolescents provin les drogues, per ganes d’experimentar o per la influència del grup. El nostre suport els pot proporcionar recursos per resistir millor la pressió de l’entorn.
No s’ha d’esperar l’adolescència. Mentre els fills són preadolescents és més fàcil proporcionar consells i explicacions sobre les drogues. L’aprenentatge dels valors ha de ser progressiu.
Ningú no farà la nostra feina. No podem pensar que ja són grans o que s’encarregarà l’escola, d’explicar-los què són les drogues. Hem d’assumir la nostra responsabilitat i estar al seu costat.
I per últim, hem de ser coherents. Les nostres paraules perden sovint molt valor per als nostres fills si no s’acompanyen d’una conducta coherent. Sovint això és més important que els consells i les recomanacions.
Així doncs, la tasca dels pares passa per la comunicació, la confiança i la disposició per acompanyar-los a aconseguir l’autonomia i la responsabilitat. Seran ells qui decidiran sobre les seves conductes però amb una “bona base” tot serà més senzill.
Comentarios
Publicar un comentario